dilluns, 9 de febrer de 2009

finançament i vacances escolars

i ja en van sis. sis són els mesos que fa que s'incompleix l'estatut i el seu finançament. és des de llavors i des de molt abans que catalunya, seguint amb la retòrica d'herrera, signà un xec en blanc. senyor iceta, no cal que pronostiqui conseqüències en les relacions entre psc i psoe. com ha dit àngel colom, i tant de bo així sigui, tot plegat només duu a posicions que volen un camí separat del de l'estat espanyol.
per cert, aplaudeixo la circumstància que es donarà amb el referèndum que durà a terme erc sobre el nou finançament: els militants podran decidir si el partit hi donarà suport, o no. ho aplaudeixo perquè masses decisions preses únicament per les altes esferes han donat resultats nefastos. els militants (de qualsevol partit) en són la columna vertebral, per això també haurien de decidir més sovint.

pel que fa al tema de les vacances escolars i les possibles modificacions a aplicarhi, no és qüestió de poder dur els nanos a l'escola perquè els entretinguin el major temps possible (que quedi clar, com ja vaig dir a http://petitescolumnes.blogspot.com/2007/09/ciudadania-des-de-casa.html), però, tampoc s'ha d'optar per tot el contrari: penso que tenir tres mesos de vacances no és encertat.
segons maragall, si es comencés al dia set de setembre, la setmana de vacances pendent es traslladaria al febrer. per què no optem per no recuperar-la?; també segons maragall, els nanos són sotmesos durant massa temps a un esforç continuat, tenint vacances durant (també) massa temps continuat. d'acord. d'acord, però només pel que fa al segon punt de la darrera afirmació. les vacances són massa llargues, però, la docència també? mho pregunto perquè, com més d'un devia sentir ahir, de vint-i-cint nanos d'una classe de quart d'eso, cap sabia qui és / fou Felipe González.

dèficit fiscal de Catalunya aquest any
...
cliqueu aquí per a més informació