és així com pot definir-se el catalanisme d'avui en dia. en fa falta una nova estructuració més enllà de les diferències partidistes. el catalanisme ha d'anar més enllà de, o només, l'estima per la terra, la cultura, pel país: quan és present a les màximes institucions que ens representen dóna força, és una pedra a la sabata per madrid i permet actituds que sense ell no són possibles. diguem-ne actituds o decisions que no es poden pendre i dur a terme quan ets lligat de mans i peus.
fa falta unitat permanent per tenir una veu potent vers el govern central. si la unitat no existeix és impossible arribar a qualsevol bon acord. després de tants anys encara ha d'entendre's que les baralles no han d'ésser entre els d'aquí, sinó contra els d'allà.
l'esvoranc català cada cop és més important. el catalanisme, amb el corrent independentista com a manifestació més contundent, ha anat perdent força en les últimes dècades. anys enrere fou quelcom indigest, ara fa falta que torni a ser-ho. és necessària una veu que, tal i com feu la de Valentí Almirall, mostri 'Espanya tal com és': deficitària en serveis i, discriminatòria i corrupte financerament.
les paraules són necessàries, però els fets també. i de moment, de bones intencions moltes, però de satisfaccions cap. només amb aquesta màxima n'hauriem de tenir prou per canviar l'actitud i l'abstencionisme que tant s'ha instal·lat en la societat catalana.
(publicat a La Miranda
núm 226 . octubre 2008)
fa falta unitat permanent per tenir una veu potent vers el govern central. si la unitat no existeix és impossible arribar a qualsevol bon acord. després de tants anys encara ha d'entendre's que les baralles no han d'ésser entre els d'aquí, sinó contra els d'allà.
l'esvoranc català cada cop és més important. el catalanisme, amb el corrent independentista com a manifestació més contundent, ha anat perdent força en les últimes dècades. anys enrere fou quelcom indigest, ara fa falta que torni a ser-ho. és necessària una veu que, tal i com feu la de Valentí Almirall, mostri 'Espanya tal com és': deficitària en serveis i, discriminatòria i corrupte financerament.
les paraules són necessàries, però els fets també. i de moment, de bones intencions moltes, però de satisfaccions cap. només amb aquesta màxima n'hauriem de tenir prou per canviar l'actitud i l'abstencionisme que tant s'ha instal·lat en la societat catalana.
(publicat a La Mirandanúm 226 . octubre 2008)
