és així com pot definir-se el catalanisme d'avui en dia. en fa falta una nova estructuració més enllà de les diferències partidistes. el catalanisme ha d'anar més enllà de, o només, l'estima per la terra, la cultura, pel país: quan és present a les màximes institucions que ens representen dóna força, és una pedra a la sabata per madrid i permet actituds que sense ell no són possibles. diguem-ne actituds o decisions que no es poden pendre i dur a terme quan ets lligat de mans i peus.
fa falta unitat permanent per tenir una veu potent vers el govern central. si la unitat no existeix és impossible arribar a qualsevol bon acord. després de tants anys encara ha d'entendre's que les baralles no han d'ésser entre els d'aquí, sinó contra els d'allà.
l'esvoranc català cada cop és més important. el catalanisme, amb el corrent independentista com a manifestació més contundent, ha anat perdent força en les últimes dècades. anys enrere fou quelcom indigest, ara fa falta que torni a ser-ho. és necessària una veu que, tal i com feu la de Valentí Almirall, mostri 'Espanya tal com és': deficitària en serveis i, discriminatòria i corrupte financerament.
les paraules són necessàries, però els fets també. i de moment, de bones intencions moltes, però de satisfaccions cap. només amb aquesta màxima n'hauriem de tenir prou per canviar l'actitud i l'abstencionisme que tant s'ha instal·lat en la societat catalana.
(publicat a La Miranda
núm 226 . octubre 2008)
fa falta unitat permanent per tenir una veu potent vers el govern central. si la unitat no existeix és impossible arribar a qualsevol bon acord. després de tants anys encara ha d'entendre's que les baralles no han d'ésser entre els d'aquí, sinó contra els d'allà.
l'esvoranc català cada cop és més important. el catalanisme, amb el corrent independentista com a manifestació més contundent, ha anat perdent força en les últimes dècades. anys enrere fou quelcom indigest, ara fa falta que torni a ser-ho. és necessària una veu que, tal i com feu la de Valentí Almirall, mostri 'Espanya tal com és': deficitària en serveis i, discriminatòria i corrupte financerament.
les paraules són necessàries, però els fets també. i de moment, de bones intencions moltes, però de satisfaccions cap. només amb aquesta màxima n'hauriem de tenir prou per canviar l'actitud i l'abstencionisme que tant s'ha instal·lat en la societat catalana.
(publicat a La Mirandanúm 226 . octubre 2008)
6 comentaris:
Bon cop de falç! :)
Cal unitat per canviar la història.
Molt bé, tens tota la raó pel que fa referència a deixar de banda el partidisme de cada persona, hem de fer coal·lisió entre tots ja siguem "blancs, negres o grisos" ja que no tot són extrems oposats. Com molt bé has dit cada cop és més difícil lluitar contra aquest govern que ho fan tot ràpid, malament i tal com els convé per tal de a través de un buit legal posar-so tot a favor, demanem financament i pressupostos però després resulta que desde catalunya el que fem es traspassar compatencies a l'estat central com per exemple algunes carreteres. En difinitiva, ens falta unió ja que no podem voler una catalunya per tots i que a la gran majoria ens sembli bé mentres nosaltres mateixos no ens posem d'acord, amb una catalunya desestructurada com la d'ara no arribarem gaire lluny.
Sí, és la caca més gran del món aquesta.
Porqué me me miro la penaaaaaaaaaaahhh y la sangre se me amontoooonaaaa =D
qboniiitoooeselamorquebonitoooooooo es diiiiiiiiivertirseeeeeee
Bones Jordi, per fi et decideixes amb un bloc!
Et deixo el link del meu:
historiesmanresanes.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada