cendrers i llom amb formatge

evidentment ells no ho accepten, en canvi saben que fumar mata. és a dir, saben (perfectament) que quan s'encenen un cigarret estan escurçant-se la vida (i la dels que tenen al voltant) però no volen que s'apliquin prohibicions a l'hora de fumar en determinats llocs.

imaginar-se els clients d'un bar deixant el cafè i aixecant-se a fumar al carrer, per tornar i acabar-se el cafè és rocambolesc. sí. però també ho era imaginar que el mourinho plegaria del chelsea marxant per la porta del darrere i sense guanyar la champions amb un equip format a base de cops de talonari.

els que aprofiten per demanar foc i lligar s'hauran de buscar altres alternatives, però esperem que aviat no haguem de combinar més el fum i els llom amb formatge.

'ciudadania' des de casa

i no, aquest títol no es refereix a la discutidíssima 'educació per a la ciutadania'. és el rerefons que es desenvolupa amb l'aplicació d'aquesta assignatura. és a dir, ¿per què?. un rerefons més important que els propis continguts de la nova matèria.
evidentment una cosa porta a l'altra, i si a partir d'ara ensenyarem els "continguts bàsics de la vida" des de l'escola, des de l'institut, o des dels barracons, ¿quin paper jugaran els pares en un futur?.

la solució no és ensenyar tots aquests valors (tant criticats) a partir de la boca dels professors. els problemes els tenim a les cases, als valors que actualment ensenyen (o no) els pares. arreclem això, abaixem els preus dels llibres, construïm més escoles i menys barracons i, sobretot, deixem de mirar tanta 'teleporqueria' i eduquem bé als fills. si algú se n'ha adonat de que s'han d'ensenyar els "continguts bàsics de la vida" des de les aules és que alguna cosa falla. el franquisme ja es va encarregar de formar els seus propis 'ciudadanos', nosaltres per sort, encara podem triar.

de la no vocalització a la vergonya

exceptuant l'himne espanyol, qualsevol altre està format de música i lletra. és a dir, està fet per cantar. per sentir-lo (de sentiment), i perquè es senti arreu (d'escoltar).

evidentment millor que parlem català, per què si no ¿qui ho farà?.
però també seria de bon veure el grup de polítics reunits ahir al parc de la ciutadella cantant el seu himne, l'himne de tots, d'una manera més, passional? diguem passional per dir-ho d'alguna manera. no pretendrem que facin com els jugadors de la selecció portuguesa de rugby, que per cert, t'emocionen encara que no siguis del seu país, però que personalitats com en carod-rovira, en mas, en saura o en montilla, i fins i tot gent de la talla de l'oleguer no donin exemple és bastant "preocupant". estem passant de la no vocalització al cantar l'himne (que en el fons és tot el que tenim!) a la vergonya d'entonar-lo nosaltres mateixos.