ha de diferenciar-se la borsa de l'economia real. és un error pensar que l'economia mundial retornarà als nivells d'activitat de fa un parell d'anys simplement, quan les principals borses recuperin l'exagerada fluctuació. el diner flueix aquests dies, sí. però no de manera contínua. les grans pujades (la més clara al 13 d'octubre) no són més que variacions puntuals fruit d'injeccions que esdevenen resultat d'intervencions des d'esferes polítiques, també puntuals. intervencions en un sistema (el capitalsita) que en la seva escència hi té el principi de la no-intervenció. UNA INTERVENCIÓ QUE, AL MEU PARER, NO ÉS DEL TOT ENCERTADA: LES INJECCIONS DE DINER A LA BANCA SÓN (alhora, injustes i) NECESSÀRIES (aquí s'hi obre un debat sobre com s'hauria de tractar el capitalisme més salvatge que alguns pregonaven) PERÒ INSUFICIENTS, PERQUÈ LA BANCA NOMÉS ÉS UNA PART DE L'ECONOMIA (i en el cas d'espanya, molt sòlida).
la BORSA és un indicador, sens dubte. però n'hi ha molts d'altres que són més importants que aquest. són els que (com l'atur) provenen dels pilars de l'ECONOMIA REAL. d'aquesta economia que, en el cas espanyol, té la seva base en la construcció.
el problema dels preus en aquest sector (i no només a espanya (estat que es diferencia de la resta per basar-ho quasi tot en aquest)) ha estat produït per l'agilitat amb la que els bancs han donat crèdits (cosa he dit moltes vegades des de fa temps, molt abans d'aquesta crisi). Un fet que ara ha donat els seus resultats i que ha esdevingut una de les principals causes de la crisi econòmica: l'impagament del que, a Amèrica, s'anomena crèdits "SUBPRIME".
la BORSA és un indicador, sens dubte. però n'hi ha molts d'altres que són més importants que aquest. són els que (com l'atur) provenen dels pilars de l'ECONOMIA REAL. d'aquesta economia que, en el cas espanyol, té la seva base en la construcció.
el problema dels preus en aquest sector (i no només a espanya (estat que es diferencia de la resta per basar-ho quasi tot en aquest)) ha estat produït per l'agilitat amb la que els bancs han donat crèdits (cosa he dit moltes vegades des de fa temps, molt abans d'aquesta crisi). Un fet que ara ha donat els seus resultats i que ha esdevingut una de les principals causes de la crisi econòmica: l'impagament del que, a Amèrica, s'anomena crèdits "SUBPRIME".
9 comentaris:
Anem per parts, evidentment l'economia i la borsa no són el mateix concepte, però van estretament lligats. Ja em diràs, doncs, si un sistema econòmic on les injeccions de capital de despietats empresaris que només busquen el seu bé tenen tanta influència que són capaços de fer-lo trontollar és un sistema massa just, però això ja són figues d'un altre paner.
Anant ja a la part en que dius que la intervenció no és del tot encertada, bé, només dir-te (de projecte d'historiador a projecte d'historiador) que el capitalisme salvatge de la no intervenció és una cosa del passat, que els hi preguntin als que van viure el crack del 29. Per alguna cosa Keyness està considerat un dels millors economistes de l'història. El mercat, o se'l controla o peta: El país paradigmàtic del lliure mercat i del capitalisme més pur ben aviat (si no hi ha un daltabaix, que tampoc seria descabellat) tindrà sanitat pública i ara fa uns dies va salvar el cul amb diners estatals a uns quants bancs. La història i l'actualitat van de la mà i ho expliquen ben clar, intervenir o morir.
Potser més valdria no intervenir, doncs, mirant la situació global del món ;)
PD: Cal que siguis tan hispanocèntric? Cal parlar d'Espanya enlloc d'estat espanyol? Els sistemes passen, les nacions HAURIEN de perdurar, no siguis espanyol...
no he dit que no s'hagi d'intervenir de cap manera en el mercat, només parlo dels principis del capitalisme. és més: estic a favor del que dius = 'al mercat, o se'l controla o peta'.
afirmo que la intervenció no és del tot encertada (sí necessària) perquè, a part d'ésser injusta (els diners provenen del que pagen els contribuïents), es destina a un sistema, el bancari, que tot i ésser important en l'economia, no ho és tot. només cal veure el cas de l'estat espanyol.
S'ha destinat al bancari perquè és el que petava en el moment de baixada, no per res més.
Si estàs baixant una muntanya i se't peta la roda de darrere de la bici, que faràs: Posar un parxe a la roda en qüestió o canviar el manillar? Doncs ja està, fes el símil.
(per mi el millor seria comprar una bici nova)
Tens raó que no és el mateix, però crec que, fins a cert punt es complement, i avui en dia, sense una no hi ha l'altre...en quant a això de recuperar-nos...encara passaran anys...bastants, pot ser així aprenem (aprenen també de pas els bancs) que això de l'economia no és un joc de nens...i que els crèdits no són bitllets del Monopoli
Crec que la crisi real en aquest país està tot just treient el nas. L´economia aquí és un gegant amb peus de fang (19% de la població relacionat amb la construcció; i prop d´un 8% amb l´automoció, just els dos sectors més tocats), i si parlem del cas català pot ser tràgic per moltíssimes PIMES....tant de bó erri....
Salut!
Una cosa està clara, com tothom ha comentat, un dels punts mes clars que podem observar es la borsa i l'atur. La borsa, ultimament mes que un moviment de diners sembla una muntanya russa, només fem que sentir que ha fet la segona pujada més gran de l'història, però demà farà la 1a baixada mes gran de l'història, i per moltes pujades que fagi, no serà el que era, trigara a assolir els punts que tenia. Per altre banda tenim el famos tema polèmic, "l'atur" que lo unic que fa es augmentar, en part també es culpa nostre, tots volem treballar poc i cobrar molt. Què passa? que no hi ha ningú que tingui dos dits de front i vagui que això es impossible per la majoria de la gent? finalment quan l'atur hauria pogut disminuir, l'unic que fa es augmentar, perquè? doncs perquè amb la crisi el que fa la gent es conformar-se amb qualsevol lloc de feina (lo qual no es indigne) però ara, els llocs amb més falta de personal com botigues, restauració, etc, tampoc volen contractar a ningú. En resum un peix que es mossega la cua. Que mai estem contents amb res, i per mal que em fagi dir-ho, ara no recordo el nom, però el millor ministre d'economia de L'ESTAT ESPANYOL ja no treballa per espanya, treballa per la UE.
Per altre banda, com molt bé ha dit l'arnau, vivim en un pais que en el fons esta gobernat per les grans empreses que tenen el monopoli i que amb un xec ho arreglen tot.
Com acabarà la cosa? l'estat deixara de pagar-nos res, crec que a la llarga ens ho haurem de pagar tot, la sanitat es privatitzarà com a EUA i així un seguit de coses per tal de que el gobern no hagi de destinar tants diners.
Tart o d'hora això avia de passar, nosaltres no n'hem sigut concients fins fa poc, fins que ens vem començar a enterar de tot això, però hi ha gent més gran que fa molts anys que ho estan advertin.
El problema més gran que veig en la intervenció estatal en aquesta crisi (i no estic dient que estigui totalment en contra d'intervenir... però casi) és el missatge pervers que s'infereix: Si ho fas MOLT malament, l'Estat et salvarà.
Els que ho han fet bé... cap premi.
El més normal seria que els que ho han fet bé poguessin ara comprar als que ho han fet fatal, posicionar-se en el mercat allà on el seu bon fer els ha portat.
Però no. La competència que ho ha fet malament seguirà rebent ajut estatal, rebentant els més dels elementals incentius.
Potser la magnitud de la tragèdia obligava a intervenir... però el missatge és clar (i trist): Si ho fas bé, no és segur que tinguis premi...
Publica un comentari a l'entrada