toca replantejar-se el sentit d'eta. personalment, penso que és un peix que es mossega la cua: el govern basc (on recordem que l'objectiu número u de zapatero és manarhi, com al català) és capaç de posar en seriosos compromisos al central (el "pla ibarretxe" n'és la punta de l'iceberg); alhora, les concessions des de madrid són importants (ja sigui per raons històriques o de pes específic dins l'estat, lligades); malgrat això, les aspiracions d'un grandíssim nombre de la població basca (que no oblidem, optaria per vies democràtiques) són insatisfetes (cosa que també passa a catalunya, on ningú no se n'adona); finalment, són els terroristes qui decideixen anar per lliure, i com que a madrid això no agrada, les concessions sempre són menors.
no és amb les bombes lapa que els (alguns) bascos pressionen al govern central. és amb la unitat política. unitat que, per anar bé, hauria de donar-se aquí, on n'anem escassos. no pot ésser que el vist amb veto presentat per erc al senat no apareixi amb més freqüència.
seiem, parlem i arribem a acords. la unitat nacional catalana és necessària. el catalanisme ha de deixar d'ésser descafeïnat. la unitat ha d'ésser ferma, decidida, i arrugant el front quan mirem cap a madrid. potser encara som a temps de no cedir davant l'objectiu principal del (de l'autoqualificat progressista) psoe: l'uniformització del mapa polític de l'estat espanyol.
no és amb les bombes lapa que els (alguns) bascos pressionen al govern central. és amb la unitat política. unitat que, per anar bé, hauria de donar-se aquí, on n'anem escassos. no pot ésser que el vist amb veto presentat per erc al senat no apareixi amb més freqüència.
seiem, parlem i arribem a acords. la unitat nacional catalana és necessària. el catalanisme ha de deixar d'ésser descafeïnat. la unitat ha d'ésser ferma, decidida, i arrugant el front quan mirem cap a madrid. potser encara som a temps de no cedir davant l'objectiu principal del (de l'autoqualificat progressista) psoe: l'uniformització del mapa polític de l'estat espanyol.
siguem conseqüents amb el tracte que rebem. duem a terme fets, no paraules. paraules que ens fan més mal que bé (eus aquí l'efecte tardà) i que tenen efectes completament contraris a les dites des d'allà (eus aquí l'impunitat de fraga). així, doncs, considero un error gravíssim (com tants altres) el vot favorable del psc als pressupostos generals (tant error com la no pressió d'un soci de govern com és erc). una nova oportunitat perduda per a catalunya, que no dubteu que es produïrà.
2 comentaris:
Ja ho va dir un empordanès malcarat i de dretes: "el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres".
I a un servidor, Espanya no li apanya.
Salut i llibertat !!*!!
Algú tenia la més mínima esperança que els del psc no treguessin la paraula responsabilitat a l'hora d'emetre el seu vot pels pressupostos. No ens intentem enganyar, el PSC del 2008 és el PSOE. Per desgràcia, el vot favorable als pressupostos no és notícia.
(per cert, aquests bascos pel que sigui, però sempre saben tenir més mamella que nosaltres)
Publica un comentari a l'entrada